Festes, molins, carrerasses i pedreres
El municipi de Santa Margalida hi ha un gran nombre d’elements etnològics d’alt valor històric. Aquests béns són una part important del llegat cultural de la població de Santa Margalida. Els béns etnològics es poden trobar en dues categories: com a béns immaterials (festes populars, floklore, gastronomia…) o com a béns materials (artesanies, molins, paret seca o qualsevol construcció que tengui relació amb el mode de vida tradicional del poble).
Dintre del nucli urbà, al punt més alt de Santa Margalida aprop de l’Església Parroquial de Santa Margalida es pot trobar un bon exemple de molí de vent fariner del s. XVII restaurat. Popularment, se’l coneix amb el nom “Molí den Curt“. Aquest molí té la particularitat d’haver estat el darrer en deixar de moldre a Santa Margalida (1950). Es va deixar de funcionar quan al 1950 una tempesta el va destruïr parcialment. L’any 2004 es restaurà el molí.
En la ruralia del municipi és usual trobar camins amb paret de pedres en ambdós costats. Aquests camins són popularment coneguts com a “carrerasses“. Les carrerases són originalment camins d’establits, les quals es crearen a rel de les segregacions efectuades al llarg dels s. XIX-XX en les grans parcel·les. Es tracta de marges de pedra en sec amb paret a banda i banda del camí. Gràcies a això, es pot apreciar com delimiten les vores de les finques i camps de conreu. D’aquesta manera, les carrerasses esdeven en un element de primer ordre dins el paisatge agrari de Santa Margalida.
L’extracció de marès ha estat una activitat molt arrelada al municipi de Santa Margalida. La data d’inici d’aquesta activitat és desconeguda, ja que és es troben pedreres de marès al costat de jaciments arqueològics. Gràcies a l’observació de les pedreres de Son Real, es pot sabre com era la manera artesanal d’extreure el marès fins a mitjans del s. XX.
Uns altres elements etnològics representatius de Can Picafort són els escars. Fins al segle XVIII, tot i que no necessàriament de manera ininterrompuda, la costa de les illes ha estat un entorn hostil per a l’establiment d’assentaments permanents. De fet, excepte alguns casos puntuals, no es crearen nuclis de població a prop de la costa fins temps relativament recents; tant les viles dels municipis costaners com els assentaments rurals de la zona cercaven el refugi interior. El patró d’assentament a sobre de turons, prevalent en el municipi de Santa Margalida, és un bon exemple d’aquesta conducta. Malgrat tot, la pesca motivà des de fa segles la construcció de refugis per guardar les barques i els ormejos de l’activitat o bé per servir d’habitació o aixopluc de pescadors. Alguns casos ja estan documentats a l’Edat Mitjana. Els retalls a la roca formen un pla inclinat per facilitar el trànsit de petites embarcacions.
Museus etnològics
En l’actualitat, els museus i els arxius són els valedors i protectors d’aquest tipus de patrimoni. A prop de nosaltres, es poden trobar dos museus etnològics. Per una banda, el Museu Etnològic de Mallorca (ubicat al poble de Muro) ofereix una visió global de la Mallorca preturística. D’aquesta manera, es dóna a conèixer els costums, vestimenta i eines típiques de l’entorn rural de Mallorca. D’altra banda, en el Centre d’Interpretació de les Cases de Son Real es mostra com era mode de viure en les possessions mallorquines.
Segueix-nos!
Si vols estar al dia de les darreres novetats, segueix-nos a les nostres xarxes socials