Es tracta d’una necròpolis única a Mallorca i en tot el Mediterrani occidental d’aquest període per l’existència de tombes construides de tipus monumental. Fou utilitzada des de l’Edat del Ferro fins a l’època romana. Està constituïda per més de cent sepultures de diferents formes: quadrades i circulars (finals del s.VII-VI aC), amb planta de forma de ferradura (s.V aC) i rectangulars (s.IV aC – I dC). Aquestes sepultures pareixen reproduir a petita escala les construccions més importants de la cultura talaiòtica. El cementeri fou utilitzat per enterrar a un sector dominant de la comunitat, organitzada en una societat de tipus aristocràtic. La cultura material apareguda en els enterraments està constituïda per objectes de prestigi i ornamentals; d’ús quotidiani i ritual; de metal d’os, de vidre i ceràmica.
