Es tracta d’una societat jerarquitzada i guerrera, caracteritzada per les construccions de grans pedres. D’aquesta època són els foners baleàrics, que utilitzaven les seves fones com a arma de guerra per llançar projectils de pedra. La construcció més característica d’aquesta cultura és el talaiot, amb forma de torre i planta circular o quadrada. Els talaiots es trovaben aïllats o formant part de conjunts de construccions en els poblats. La seva funció segurament fou defensiva o de lloc d’hàbitat o de finalitats comunals. Els poblats sovint estaven enmurallats i formats per diferentes habitacions i construccions de forma i planta diverses. A més d’habitacions, magatzems i tallers, en el poblat també es poden trobar santueris i espais d’ús públic. Els rites religiosos es duen a terme en els santuaris. Aquestes edificacions solen tenir planta de ferradura o rectangular i columnes a l’interior. En ells s’oferien a la divinitat animals sacrificats i begudes contingudes en tassons de ceràmica. Els rites funeraris es duien a terme sovint dins coves naturals i en coves artificials excavades a la roca. En el últim període de la cultura talaiòtica, es difongueren noves pràctiques funeràries consistens en la utilitzaciño d’urnes de pedra o de ceràmica per la inhumanació infanti i l’enterrament a l’aire lliure. El cas més espectacular de cementeri a l’aire lliure, únic en el seu gènere en tot el Mediterrani Occidental, el constitueix la necròpolis de Son Real. El cementeri de l’illa dels Porros és també un exemplar molt notable de la cultura talaiòtica.
