L’Església Parroquial de Santa Margalida
El municipi de Santa Margalida hi ha un total de sis elements arquitectònics religiosos protegits pel seu valor històric i artístic. Aquests elements religiosos són de diversa categoria: petits oratoris rurals ubicats en possessions, la casa de la rectoria, el cementeri municipal i l’Església Parroquial de Santa Margalida. Aquestes construccions han aconseguit romandre durant segles, més o manco transformades, gràcies al fet que han tingut un ús continuat en el temps i han estat llocs de devoció.
Dintre del nucli urbà, al punt més alt de Santa Margalida es troba la joia del poble, l’Església Parroquial de Santa Margalida. El mur de contenció del turó argilós damunt el qual se situa el temple configura uns dels espais més atractius de la vila, des d’on es veuen les àmplies planures de conreu que enrevolten Santa Margalida. Al mateix temps, el mur i el perfil de l’església configura un dels perfils més característics de la vila.
L’església va ser construïda al segle XIII en els terrenys on en època islàmica es localitzava l’alqueria de Hiachat. La tradició recull que l’església hauria pres la seva advocació a causa de la troballa d’una imatge de Santa Margalida a una cova localitzada als terrenys on es va construir l’edifici. Tanmateix, les dades històriques apunten que l’advocació a Santa Margalida s’hauria degut al fet que els primers clergues de la parròquia provenien de Santa Margalida d’Empúries (Catalunya). Amb el pas del temps, el temple va quedar obsolet per a poder encabir a tota la població i va ser substituït al 1660 per l’edifici actual.
El temple és un clar exemple d’arquitectura religiosa barroca de la Part Forana de l’illa de Mallorca. Destaca la seva façana únicament decorada amb línies d’imposta i la rosassa. També crida l’atenció el portal Major i les figures que l’acompanyen: Santa Margalida, Sant Pere i Sant Joan Baptista. Al seu interior es conserva part de l’antic retaule gòtic que devia presidir l’anterior temple, amb una de les representacions més importants del gòtic mallorquí d’influència senesa que es conserven a Mallorca. D’altra banda, hi ha altres retaules d’èpoques posteriors també destacats, com el retaule major del segle XVIII; el de Sant Francesc de finals del XVI o el de Sant Sebastià.
